L'art d'esmolar ferramentes (I)

Esmolar una ferramenta és retornar-li el tall una vegada s'hi ha desgastat a causa del fregament amb les partícules que s'intenta separar amb l'acció de tallar amb dita ferramenta. El procediment de l'esmolat no és en absolut difícil, encara que puga paréixer molt laboriós. Esmolar una ferramenta és un procés prou senzill que no exigeix coneixements extensos del tema i pot ser realitzat per qualsevol amb un mínim de destresa i el material adequat en un temps raonable. Convé dir també que l'acció d'esmolar constituïx una de les destreses bàsiques a l'hora de mantenir ferramentes, ja siguen aquestes ganivets, destrals o navalles de barber.

Començaré parlant dels materials més comuns en la fabricació de les ferramentes, entre els quals podem distingir els materials metàl·lics i els materials ceràmics, de recent incorporació al món de la ferramenta i amb propietats especials que excedixen àmpliament el propòsit d'aquest post. Pel que fa als metalls, podem diferenciar entre dos tipus bàsics, els acers i el ferro. L'acer es defineix com una aleació de ferro amb altres elements, principalment carboni, manganés, vanadi, crom, sofre i fòsfor, entre altres. Aquesta gama d'aleacions té diferents propietats en funció dels elements que són agregats a la dita aleació. El ferro en el seu estat normal té una gran maleabilitat i resistència, i aquestes propietats poden ser modificades per tractaments tèrmics del material per tal d'afavorir unes front a les altres.

Les ferramentes d'ús més comú estan elaborades en acers, dels quals la majoria són inoxidables, és a dir, contenen almenys un 14% de crom en l'aleació, oferint una gran durabilitat i resistència enfront dels atacs químics i físics, com colps o desgast per fricció, propietats que són prioritàries a l'hora d'adquirir la ferramenta.

En el procés de fabricació d'aquesta classe de ferramentes, se'ls forma el que anomenem tall , que no és res més que la confluència de les dues cares de les quals consta la ferramenta. Aquestes cares es formen quasi sempre per eliminació de material, de tal manera que hi queda un perfil que podem catalogar segons la forma dins les quatre variants més comunes:
- Pla
- Convex
- Còncau
- en mitja V
Cal esmentar ací que ens encontrem en un món real tridimensional en el qual les interseccions entre dos plànols tenen un espessor, i no són una simple línia en el seu sentit matemàtic. Com més fina siga aquesta intersecció entre els plànols, més tallarà la ferramenta, encara que això implica un major desgast, com comentaré més avant.

Amb l'ús, aquest tall comença a fer-s'hi més ample, i empitjora de forma dramàtica la capacitat de tall de la ferramenta, fins al punt en que no és apta per a seguir desenvolupant la funció per a la qual va ser dissenyada. És en aquest punt on cal considerar la possibilitat de renovar aquest tall per mitjà de l'esmolat. Ací en teniu un exemple d'una ferramenta amb el tall desgastat:
Ara que ja en sabem un poc més de les aleacions i els materials dels quals es composen les ferramentes més comunes, podem continuar parlant dels procediments d'esmolat que més convenen a cada tipus de ferramenta, tenint en compte la forma del perfil d'aquesta i el material de la qual està fabricada.

En el cas de ferro o acers tous, és a dir, aquells que una llima convencional pot marcar quan actua sobre ells, l'esmolat pot ser realitzat amb una llima o amb una pedra d'esmolar de gra bast. Aquest és el cas de la majoria de destrals i útils de fuster. En el cas d'acers inoxidables mitjans i durs, convé usar una pedra d'esmolar, ja que la llima no té efecte sobre ells.

A continuació explicaré en detall el procediment que cal seguir per tal d'esmolar una ferramenta fabricada amb acer mitjà o dur i retornar-la al seu estat operatiu. En funció del perfil de la ferramenta utilitzarem un o altre mètode.

En cas que la ferramenta tinga un perfil pla, el mètode d'esmolar és el següent:
- Triar els angles als quals esmolarem la ferramenta tenint en compte l'ús que li donarem.
- Preparar el material abrasiu, típicament la pedra d'esmolar de gra bast.
- Desgastar un primer pla a l'angle primari (veure taula d'angles al final de l'article) en els dos costats de la ferramenta fins que conseguim una rebarba al tall al costat contrari al qual estem desgastant, movent la ferramenta en cercles, amb un moviment de traslació o qualsevol altra combinació, mantenint l'angle constant, ja que ens facilitarà posteriors esmolats.
- Canviar a la pedra d'esmolar de gra fi.
- Desgastar el segon pla a l'angle secundari exercint molt poca pressió sobre la fulla de la ferramenta, per tal d'eliminar la rebarba creada en els passos anteriors. El moviment de la fulla en aquest pas ha de ser perpendicular a la pedra, amb l'angle secundari fixat i sempre portant el llom de la fulla cap a la persona que està esmolant, i mai com si anàrem a tallar la pedra.
- Comprovar si la ferramenta talla correctament, per exemple tallant tires de paper sense excercir pressió sobre la fulla. Una ferramenta ben esmolada tallarà el paper sense esforç i sense deixar fibres arrancades en passar. El millor mètode és provar directament sobre el material que hem de tallar habitualment amb la ferramenta. Si aquest material és fibrós i el moviment a l'hora de tallar-lo és de traslació perpendicular, convé deixar sense polir el tall per tal que tinga un micro-serrat que ajudarà a l'acció de tallar, mentre que si el material que hem de tallar és dur, polirem el tall amb ajuda d'una pedra de gra ultra-fi o amb pasta de polir.
Amb aquest mètode s'aconseguix una gran capacitat de tall amb una durabilitat molt elevada en suportar la majoria de la pressió de tall el pla primari, més gros i menys delicat que el secundari.

El procediment és aquest:
Fer lliscar la ferramenta a l'angle primari per tal d'obtenir el pla primari mostrat en la següent il·lustració. En aquest procés es produirà una deformació en el material que constitueix el tall:




Posteriorment, canviarem l'angle al denominat angle secundari, i obtindrem així el pla secundari, que serà el que realment afrontarà el material a tallar.


Aquest és el resultat del tall obtingut amb el mètode descrit en aquest post. Es tracta d'un tall format per dos plànols, el primari inclinat 10º i el secundari 15º, una elecció perfecta per a un ganivet de cuina, per exemple.

Els esmolats convexos o còncaus són més difícils de realitzar amb una pedra d'esmolar plana, i cal recórrer a superfícies toves recobertes amb materials abrasius(una espuma recoberta de paper de vidre), o a pedres d'esmolar circulars motoritzades(esmoladores amb motor).

L'esmolat d'una ferramenta amb perfil en mitja-V es realitza igual que en el cas del perfil pla, encara que només cal desgastar un dels dos costats de la ferramenta, i eliminar la rebarba creada amb ajuda de passades planes sobre la pedra d'esmolar. Aquest perfil és poc comú, i només es troba en fulles molt dures, sovint recobertes amb materials ceràmics o carburs metàl·lics.

També existeixen fulles a les quals se'ls afegixen dents per tal d'afavorir el tall sobre materials amb cobertes dures en respecte al seu interior, com per exemple els ganivets de tallar pa. L'esmolat en aquests casos es realitza desgastant la ferramenta com en el cas de la mitja-V però amb només un angle, sovint poc agut, per tal de millorar la durabilitat.

Els angles més comuns segons l'ús són:
Fulles d'afaitar: Primari 5º i secundari 10º
Ganivets de cuina: Primari 10º i secundari 15º
Ferramentes de mà i útils de fuster: primari 15º, secundari 20º
Destrals: Primari 20º, secundari 25-30º
En el cas que l'ús normal de la ferramenta esmolada produïsca danys a la fulla, o no estiga ben definit l'ús que se li donarà a la ferramenta convé augmentar els angles en 5-10º per tal de compensar aquest efecte.

Una vegada hem format el nou tall, podem mantenir-lo entre esmolats amb l'ús de la xaira, un estri cilíndric amb ranures tallades en la seua superfície que retorna el tall a la seva posició natural. L'ús correcte d'aquest estri consisteix en recolzar-lo sobre un suport i fer lliscar la fulla de la ferramenta a un angle lleugerament major que el secundari al llarg de tota la extensió d'aquesta.

Recordeu sempre que una ferramenta mal esmolada és més perillosa que una ben esmolada, ja que sovint hem d'exercir una força major per tal de tallar la mateixa quantitat de material.

Aquí us deixo un vídeo del resultat d'aplicar el mètode d'esmolat descrit en aquest post a una ferramenta, en concret una navalla de tipus suís tallant una fulla de paper de 80 g/m^2 en una direcció distinta a la del gra:


Si us ha quedat algun dubte o voleu més informació sobre aquest tema, podeu deixar el vostre comentari a continuació.